Els programes dels anys 60 i les acaballes del franquisme

En aquest període es produeixen canvis importants en els programes de la festa major. El primer, el de 1960, és l’últim que manté el format d’un sol full doblegat per la meitat i que només inclou els actes parroquials. A partir d’aquest, tots adquireixen un format més ric i elaborat.

El programa de 1961 és, certament, únic perquè no se’n fa cap altre del mateix estil. Les tapes del programa formen un tríptic a l’interior del qual trobem diversos fulls de colors. En cadascun d’aquests fulls hi ha un tipus d’actes: els “Actos Religiosos”, els “Actos Especiales”, els organitzats per “Educación y Descanso”, els del “Club Deportivo Borjas”, els de la “Sala Parroquial” i els del “Local de verano de la Cooperativa Agrícola”. A la portada del programa hi ha una la imatge d’una postal amb diverses fotografies del poble i el nom de la patrona queda reduït a un breu text sota del títol “Fiesta Mayor” que explica que es tracta del programa oficial de les festes en honor de la Mare de Déu de la Riera. De l’interior d’aquest tríptic podem destacar diversos aspectes. El primer és que s’incorpora, de nou, un text de salutació signat per “la Comisión”. Al full del mig, per primera vegada, s’hi afegeixen unes notes sobre la festa. Primer s’explica que les autoritats i jerarquies locals assistirien a totes les funcions religioses en corporació. També s’adverteix de la possibilitat de la suspensió d’algun acte un cop començat, sense que els assistents puguin reclamar res. Per altra banda, també s’avisa que en tots els actes populars està reservat el dret d’admissió. Es demana la neteja dels carrers i la il·luminació i decoració amb cobrellits dels balcons durant les processons i, finalment, s’anuncia que s’instal·laran altaveus pels carrers del poble per retransmetre música. Sota de les notes veiem la informació sobre els horaris del servei especial d’autocars. Les cares restants del tríptic estan ocupades pels anuncis, que no s’incloïen des de 1948.

A partir de 1962 el programa ja adquireix el format de petit llibret grapat. Una imatge de l’església des de la riera d’Alforja centra la portada, en la qual es destaca especialment el nom de la vila, l’any i les paraules “Fiesta Mayor.” En aquest programa apareixen molts anuncis, la gran majoria de negocis de Reus, i alguns contenen dibuixos. Els actes estan separats en les mateixes categories que l’anterior, tot i que desapareix la secció d’"Educación y Descanso". Per contra, s’introdueix una pàgina amb la postal que hi havia a la portada de 1961 i una descripció de la vila. Al final del programa trobem una pàgina dedicada a les instruccions de la festa major, que són les mateixes que l’any anterior més les que vénen a continuació. Es demana silenci i respecte durant el besamans, així com la divisió en dues files, una per als homes i l’altra per a les dones. A més, es prohibeix l’encesa de carretilles un cop acabat el castell de focs.

La mateixa postal que va ser portada el 1961 i va aparèixer a l’interior del programa de 1962 va tornar a ser portada el 1963. Aquell any es va afegir encara una altra instrucció mitjançant la qual es demanava que la gent vestís i es comportés correctament, respectant així la tradició. Els actes seguien sent classificats segons l’entitat organitzadora i el disseny interior es manté força senzill, tot amb tinta negra i lletres de diversos estils i mides.

La portada de 1964 és una de les més originals d’aquest període. Aquesta consisteix en un dibuix realitzat per l’artista Francisco Egea en el qual apareix un diable i l’ermita al fons. A més, podem destacar que a la mateixa portada es torna a escriure “Verge de la Riera” en català, fet que no es feia des del 1960. 

Els dos següents programes aposten, de nou, per una fotografia a la portada. A més, la de 1966 va ser exactament la mateixa postal que ja havia aparegut els anys 1961, 1962 i 1963. En aquests dos programes ja hi ha una mica més de color, això sí, només en alguns anuncis. Per altra banda, el 1967 es fa servir el dibuix de la portada de 1964 canviant els colors utilitzats.

Si fins ara les salutacions dels programes estaven signades per la Comisión, el 1968 aquest text passa a ser firmat pel Sr. Rector i, a més, era una introducció escrita completament en català, de la mateixa manera que els actes religiosos. Amb els actes especials passava quelcom similar. Els del dia 7, és a dir, la tronada i el repic de campanes, eren anunciats en castellà, però els del dia 8 van ser anunciats en català. La resta de programa estava escrit en castellà.

Tant la portada de 1968 com la de 1969 no integren cap imatge o dibuix referent a les Borges o a la festa major, tan sols unes figures geomètriques. En aquest darrer, la salutació tornava a estar firmada per la Comisión i redactada en castellà, però es va introduir un text sobre els Xiquets de Valls escrit en català. A més, cap dels actes programats va ser anunciat en català. A l’interior del programa s’hi va afegir la nova estampa de la Mare de Déu de la Riera amb una fotografia la talla restaurada.

L’any següent es va aprofitar la fotografia feta per la dita estampa com a portada del programa de festa major. Aquí el nom de la patrona apareix en una mida més gran i, amb els anys, les paraules “Verge de la Riera” agafaran cada cop més protagonisme a la portada. Aquest any la salutació es va tornar a fer en català, però aquest no és el canvi més important d’aquest programa. Entre aquest i els anteriors apreciem una diferència destacable pel que fa als anuncis. Fins ara, la majoria de negocis anunciats eren de Reus, però en aquest programa això va canviar i dels vint anuncis que hi ha, divuit eren de comerços o empreses borgenques. Això s’explica per una raó. Tal com ens va explicar Antonio Parés i Subietas durant una de les llargues converses de les quals hem gaudit i durant les quals se’ns ha aportat molta informació, fins a l’any anterior l’encarregat de fer el disseny del programa era l’empresa reusenca Publicidad Borrell i posava els anuncis de les empreses a les quals podia accedir més fàcilment, és a dir, les de Reus. El 1970, però, el Sr. Parés i el Sr. Ferran Jové i Hortoneda van presentar-se a l’Ajuntament oferint-se per dissenyar el programa, fet que el consistori va veure amb bons ulls i va acceptar la proposta. Als esmentats senyors se’ls va ocórrer que una bona manera d’aconseguir anunciants locals: treure l’impost de festa major amb la condició que tots els comerciants es comprometessin a pagar la mateixa quantitat per posar un anunci al programa. Finalment, es va fer així i tots els negocis, o gairebé tots, van complir l’acord.

El 1971 no es va posar cap imatge a la portada, però destaca per la gran mida del nom de la patrona de la vila. L’any següent trobem una portada amb una imatge del poble i la totalitat de text en català, fins i tot el nom del poble, que normalment no es traduïa a la nostra llengua. La salutació també en català, però els actes a realitzar encara no. El que també estava escrit en català era un text de l’historiador Jové sobre la construcció de l’església el segle XIX, amb motiu de la proximitat de la commemoració del bicentenari del temple. També hem de destacar que en cap dels anuncis s’afegia el topònim Borjas del Campo, tots ho escrivien en català o bé amb l’article "Las".

La portada de 1972 recupera el castellà a excepció de les paraules “Verge de la Riera”. Al fons apareix un dibuix de l’església parroquial. La salutació es manté en català, de la mateixa manera que part dels actes organitzats pels Amics de Les Borges del Camp i el comentari de divulgació històrica sobre el borgenc mariscal de camp carlí Matias de Vall escrit pel Sr. Jové. A l’interior del programa trobem una pàgina amb el dibuix del “Projecte de la Font lluminosa que s’instal·larà a la Plaça de l’Església”, però que va quedar en això, en un projecte, tot i que el pou es va construir però va acabar situant-se a l’interior de Cal Dasca.

A partir de 1974 ja trobem els programes de festa major escrits íntegrament en català. En aquest, a la portada hi ha un dibuix de l’ermita seguint el mateix estil del de l’any anterior. És curiós que la salutació s’edita dues vegades, una en català i l’altra en castellà. A més, a les instruccions d’aquest ja no es demana vestir de forma correcta, només es prega mantenir les bones formes de comportament.

En la portada del darrer programa d’aquest període, el de 1975, es torna a utilitzar la fotografia de la Mare de Déu de la Riera del 1970. A l’interior, se suprimeix la salutació en castellà, que ja no tornaria a aparèixer més. Pel que fa al disseny de l’explicació dels actes, podem afirmar que no ha variat gens dels anteriors. Segueix amb la classificació per entitats o tipus d’actes i amb l’ús de diferents tipologies i mides de lletres per destacar el més important de cada activitat.