Per conèixer els orígens d'aquesta festa cal remuntar-se a l'estiu de 1796 i en una vila, les Borges, emimentment rural i dedicada al conreu de la terra. Bona part del terme va rebre una forta pedregada, amb la conseqüència de malmetre gran part de la collita.
La pedregada es va repetir estiu rere estiu fins que el 29 de juliol de 1800, la pedregada va ser tan intensa que "semportá tota la cullita", com s'explica en la Consueta Parroquial. La dessolació que va generar va ser tan gran que els caps de casa van ser convocats pels prohoms de la vila en una reunió que es va celebrar a la Casa del Comú. Allà, es va decidir instituir una festa per a implorar la protecció divina davant les pedregades i "votaren solemnement a Deu Christ Sagramentat en lo dia de Cap de Octava del Corpus".
A partir de l'any següent, el 1801, es va celebrar aquesta festa de la Capvuitada, que només es va veure interrompuda en els anys 1937 i 1938, amb motiu de la Guerra Civil Espanyola.
Per a finançar la festa, es va recórrer a la capta popular, sembla que ja des d'un principi, capta que feia l'Ajuntament i les autoritats eclesiàstiques de la vila a la sortida de la Missa major del diumenge infraocatva, en un acte que tenia tot el regust del tipisme i del localisme més genuí. La tradicional plega de Capvuitada es va deixar de fer el 1980. Des de llavors, l'Ajuntament com a organitzador de la festa n'assumeix la totalitat de les despeses.
La festa
Sembla ser que en un inici, els dies que separen el Corpus de la Capvuitada se celebraven les festes dels barris, entenent barris com a carrers, tal com s'explica a la Consueta de 1816.
Antigament, la festa comptava amb els seus propis majorals. Els dos o tres majorals, "segons la possibilitat de las casas", eren elegits després de la processó i havien de comprar un total de 26 ciris per a il·luminar el Santíssim en aquesta festa.
L'estructura, però, de la diada de Capvuitada del Corpus s'ha conservat pràcticament sense canvis al llarg d'aquests més de 200 anys d'història. De bon matí, el Rosari de l'Aurora que recórre els carrers de la vila amb acompanyament orquestral, si bé des del 2019 ha estat substituït per una pregària matinal a l'interior del temple.
Al migdia, l'Ofici Solemne concelebrat, després del qual fins no fa gaire, ja restava Nostre Amo exposat. A la tarda, el Cant de Vespres precedeix una solemníssima Processó amb el Santíssim Sagrament pels carrers processionals que llueixen boniques i originals catifes de flors, sobretot la ginesta, i el verd de qualsevol arbust, per bé que darrerament també se'n fan amb serradures i altres materials.
Després de la processó, durant bona part de la segona meitat del segle passat, el grup de teatre de la Sala Parroquial interpretava una obra teatral al seu local. Les sardanes també es van fer un lloc a la festa, primer després de l'Ofici i, posteriorment, després de la processó.
